Un torrenc a Brussel·les

Consell Europeu Extraordinari

2009-11-24T00:11:00.002+01:00

El Consell Europeu informal del proppassat 19 de Novembre va prendre una sèrie de decisions importants necessàries per la efectiva aplicació del Tractat de Lisboa. Aquestes decisions seran formalitzades un cop el Tractat entri en vigor el proper 1 de desembre.
El primer ministre belga Herman Van Rompuy (pronunciat Rompoy) ha estat elegit president del Consell Europeu. Ha estat escollit pels seus companys del Consell Europeu per un termini de dos anys i mig renovable un cop, i s’espera que comenci les seves funcions el 1er de gener. El proper Consell Europeu de primavera, sota presidència espanyola, el qual és una reunió important per moltes polítiques comunitàries, serà doncs el primer Consell Europeu amb les noves disposicions en vigor.
La Baronessa Catherine Ashton, coneguda per ser l’actual Comissària de Comerç, ha estat designada la primera Alt Representant de la Unió en Afers Exteriors i seguretat comuna, lloc que fins ara ocupava Javier Solana i Vicepresidenta de la Comissió Europea. La Baronessa Ashton prendrà la cartera de relacions exteriors que fins ara ocupava la Comissària austríaca Ferrero-Waldner quan el seu nou lloc sigui efectiu el proper 1 de desembre. Aquest innovador lloc de “doble barret” tindrà un gran suport dins la Comissió, en primer lloc per assegurar l’establiment d’un Servei d’Acció Exterior Europeu encertat, y després per assegurar la cooperació entre la quantitat de serveis responsables de polítiques d’afers exteriors, de l’EEAS (European External Action Service) Servei d’Acció Exterior Europeu i de les altres institucions, per tal de donar a la Unió Europea la política exterior coherent i efectiva que s’espera del Tractat de Lisboa.
El Consell Europeu ha nomenat també el Sr Pierre de Boissieu, Secretari General del Consell. Actualment aquest lloc estava ocupat per l’Alt Representant de Política Exterior Sr Solana, però amb el nou tractat es crea la posició de cap del Secretariat General del Consell.
Aquests nomenaments tindran una gran importància en la interacció entre institucions i d’ells dependrà l’èxit del repartiment de les polítiques europees en les quals el president Barroso ha invertit molta energia i atenció.

Presentació de la Xarxa d'Entitats Europeistes de Catalunya

2009-10-18T14:54:00.006+02:00

El passat dilluns 12 d’octubre, es va celebrar a la sala de premsa del Parlament Europeu a Brussel·les, la presentació de la nova Xarxa d’Entitats Europeistes de Catalunya, en la qual van participar un representant de cada entitat integrant i cinc eurodiputats catalans.
L’acte va començar puntualment a les 3 de la tarda amb els parlaments de 4 eurodiputats, el 5è només va donar recolzament presencial. La senyora Maria Badia (S&D) va obrir la sessió explicant i donant suport al Manifest creat per les sis entitats firmants i oferint total la ajuda necessària possible per part seva. Tot seguit van prendre el torn de paraula els diputats Santiago Fisas (PPE), Raül Romeva (ALE) i Oriol Junqueras (ALE); el veterà Raimon Obiols (S&D) va fer acte de presència sense fer cap intervenció i Ramon Tremosa (ALDE) va disculpar la seva absència per motius d’agenda. Tots es van congratulà de la nova iniciativa i la importància de treballar pel futur d’Europa sobretot ara que el tractat de Lisboa és a punt d’entrar en vigor i de la imminent presidència espanyola al consell europeu pel primer semestre de 2010.
Seguidament va ser el torn de les entitats firmants l'Associació de Diplomats de la Unió Europea (ADICEC), l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), el Consell Català del Moviment Europeu , la Fundació Catalunya Europa , la Joventut Europea Federalista de Catalunya ( JEF-UEF ) i l'associació Horitzó Europa . Cadascuna d’elles va anar presentant el seu projecte particular i que a partir d’aquesta nova xarxa s’ha posat en comú per tots els signants del manifest. Un projecte comú que busca involucrar la participació de la ciutadania catalana en l’apassionant projecte de construcció europea, la consolidació del projecte polític d’unificació europea, reforçar la capacitat i independència de les institucions europees i simplificar la governança de la UE. Tot això amb una participació molt més important de les regions d’Europa reforçant el paper del Comitè de les Regions en la presa de decisions.
Els participants de les entitats signants van ser Ignasi Centelles (Horitzó Europa), Joan Manuel Lanfranco (JEF), Jaume Masdeu (APEC), Max Vives-Fierro (Fundació Catalunya Europa) i Jacob Riambau per part de la nostra Associació (ADICEC).
L’acte va acabar amb un fet anecdòtic que va acaparar l’atenció de tota la premsa present, ja que el diputat del Partit Popular Europeu Santiago Fisas va recolzar enèrgicament la integració de la llengua catalana dins les institucions europees i la oficialitat del idioma a Europa, exclamant que si Andorra formés part de la UE ja seria idioma oficial sense cap problema. Declaracions totalment contràries als seus col·legues de partit a la cambra.
Manifest de la Xarxa d’Entitats Europeistes de Catalunya

Simply Red

2009-04-26T12:28:00.010+02:00

Quan em pregunten quin és el meu
llibre preferit o la pel·lícula que més m’ha agradat, no se mai que respondre, no n’hi ha cap que m’hagi marcat més que una altra, però quan em pregunten pel meu grup de música preferit, això si que ho tinc clar, des que vaig anar a un concert seu a finals dels vuitanta, Simply Red és l’únic grup del que he anat recopilant tots els seus vinils primer i cd’s després, que puc reconèixer qualsevol de les seves cançons i que m’entusiasma veure’ls.
El passat 18 d’abril vaig assistir al meu tercer concert de Simply Red en aquests vint anys, ja se que no és gaire però és que no acostuma a fer gira per Espanya, fins i tot aquest any en el que celebren els seu vint-i-cinquè aniversari i que fan concerts per tot el mon, s’han saltat l’estat espanyol, per sort aquí a Bèlgica si que han vingut i hi tornaran a l’estiu.
El Sportpaleis d’Amberes estava ple de gom a gom, el primer que em va sorprendre és la mitjana d’edat de la gent, evidentment som els mateixos que anàvem als seus concerts vint anys enrere, per sort jo anava acompanyat d’una noia de vint i pocs anys que en feia baixar la mitjana. Estava molt nerviós, després de tants anys (el segon concert que vaig anar, si no recordo malament era a mitjans dels noranta) tornaria a veure el meu ídol, si ho puc dir així, en acció. Quan va saltar a l’escena, després de quasi una hora amb els teloners, jo ja no sabia com posar-me, el meu cor anava a mil quan va sortir el Mick, amb la seva veu peculiar i el seu aspecte inconfusible, semblava com si els anys no haguessin passat després d’aquell primer concert a Saragossa, bé si, tots força més vells, però amb la mateixa energia, algunes de les seves cançons eren les mateixes i les ganes del públic també. Jo sempre havia pensat que era una mica rar i que ningú coneixia aquest grup i molt menys les seves cançons, però vaig veure que anava equivocat, allí tothom cantàvem les cançons, seguíem el ritme i ens emocionàvem amb els records que alguna de les melodies ens portaven.
Van ser quasi dues hores d’interactivitat amb el públic, d’emocions, de bona música, de ballar, de recordar, en fi, un concert per no oblidar tot i que m’hagués agradat estar una mica més a prop de l’escenari, per sort les dues pantalles gegants ho van fer tot més fàcil.
Gràcies pels 25 anys de la teva música Mick, gràcies Simply Red.
Felicitats !!!

Febrer

2009-03-01T16:48:00.008+01:00

Aquest mes de febrer m'ha passat volant i el de març es presenta amb la mateixa intensitat, per això no he dedicat gaire temps a escriure.
Bones notícies d'aquest mes, he perllongat el contracte del lloguer del pis per un any més que era un bon maldecap, he tingut una oficina per mi tot sol a la feina encara que provisionalment, he tingut visites previstes i imprevistes però totes molt benvingudes, he entrat a la junta del Casal Català, cada cop tinc més i millors amics amb els que compartim moltes coses, he après a patinar sobre gel, he passat unes noves oposicions amb el 78,56 % que m'asseguren 3 anys més de feina apart dels 3 que ja tenia, m'he inscrit a unes altres oposicions de traductor que em poden portar a ser funcionari i d’altres coses del dia a dia.
No sabria dir males notícies apart del fred, la pluja i els cruiximents després del patinatge.
El carnaval a Brussel·les no és gaire vistós, només alguna festa privada i un final amb desfilada de globus gegants, a l'americana, amb gent vinguda expressament dels EUA per inflar-los, es veu que aquí no tenen prou bufera

Setmana molt catalana

2009-02-01T20:33:00.005+01:00

Aquesta setmana ha estat probablement la més catalana des que sóc a Brussel·les.
Dilluns vàrem tenir junta de socis del casal català, on ens van explicar les activitats realitzades durant l'any 2008 i les que s'intentaran fer durant el present any 2009. Ens van animar als nouvinguts a col·laborar amb la junta per tal d'ajudar-los en l'organització dels diferents actes. Com que tinc força estones lliures, m'he compromès a anar a les reunions de la junta i fer tot el que pugui, de fet dijous vam fer la primera reunió de l'any i tot sopant in Waterzooi de carn vam planejar les activitats d'aquest any, Sant Jordi, Sant Joan, la Diada, tasts de vins, xerrades, taula rodona amb els europarlamentaris catalans en vistes a les eleccions del juny, tertúlia literària, etc.
El plat fort de la setmana ha estat la visita del president Montilla als catalans de Bèlgica, una tradicional recepció que els diferents presidents han anat fent cada any per desitjat un bon any als catalans i amics de Catalunya que viuen aquí. Eurodiputats, ambaixadors, treballadors de les institucions europees i altres professionals, fins i tot el "Francisco" de "El cor de la Ciutat" marit d'una diputada, tots engalanats però sense tallar-se a l'hora del pica pica amb tot tipus de productes catalans, embotits, formatges, coques, cava, vi, fins i tot ostres.
Per acabar, una notícia que tindrà lloc el 7 de març aquí a Brussel·les però que ja se'n comença a parlar i molt, una manifestació per l'autodeterminació de Catalunya i que es coneix com "Deu mil a Brussel·les per l'autodeterminació" que si com el logo diu venen 10.000 persones, en sentirem a parlar encara més. Si en voleu saber més podeu consultar aquesta web http://deumil.cat/ i si algú s'anima a venir, feu-m'ho saber.

Manifestació contra els atacs a Gaza

2009-01-18T13:34:00.002+01:00

Diumenge 19 de gener de 2009, una gran manifestació està programada al barri europeu al costat de les institucions contra els atacs israelians a la banda de Gaza. L’edifici de Berlaymont ha ampliat els seus límits de seguretat, al personal de la Comissió ens han quasi prohibit d’entrar a l’edifici durant tot el dia, la parada de metro Schuman ha estat anul·lada i centenars d’antidisturbis estan preparats per actuar amb les seves porres, camions amb mànegues a pressió i furgonetes plenes de reforços per tots els carrers del voltant, però, què passa? On són els manifestants? Ah si, sento alguna cosa, però no els veig... finalment els trobo tots arraconats davant mateix de la delegació del govern de Catalunya, envoltats de policies i sense cap marge de maniobra, segons la televisió belga són un miler però no en veig més que uns pocs centenars, potser és que els antidisturbis també conten.
Tot i així, les sirenes de policia es continuen sentint des de casa.
(foto rtbf)

Discursos Polítics

2009-01-17T19:39:00.003+01:00

Aquests dies de Nadal també han servit pels darrers discursos polítics de l’any i aprofitar per desitjar als treballadors de la Comissió unes bones festes i felicitar-nos per la feina feta durant l’any. Primer va ser el torn de la nostra estimada comissària Reding que finalment es va dignar a visitar-nos al nostre edifici pel 50è aniversari de la Comissió i el 25è de la nostra direcció general, va venir acompanyada del bescompte Etienne Davignon, un dels pares de la Direcció General de Societat de l’Informació i del nostre director general l’italià Colasanti. El plat fort dels discursos va ser el del mateix president de la Comissió Europea José Manuel Barroso, que ens va felicitar les festes i ens va dir lo bons que érem i que gràcies a nosaltres el món és una mica millor. Ja aquest any 2009, hem fet l’assemblea general amb el director general Sr. Colasanti i el vice-director el finlandès Antii Peltomäki, amb un resum de les tasques realitzades l’any que tot just acabem. Encara més local, tot just aquesta setmana el nostre nou cap d’unitat ens ha desitjat molt bon any en un altre mini discurs i festeta. Evidentment tots els discursos tenen un final molt semblant, champagne francès i pica pica,... per molts el millor de la vetllada.

Àpats nadalencs a Brussel·les

2009-01-17T19:06:00.005+01:00

Les festes nadalenques ja s’han acabat fa uns dies i és hora de fer balanç. Com us deia al missatge anterior vaig tenir força àpats per celebrar les festes, i de tots en tinc un bon record. El dinar amb els companys de feina va estar molt bé, encara que no vaig encertar massa en l’elecció del plat, però les converses i discursos van servir per conèixer-nos millor personalment i fins i tot em van regalar una ampolla de vi francès. El sopar dels companys catalans, finalment va ser mig català mig italià, ja que la parella de l’organitzador és italiana, per tant la gresca va ser encara millor. La meva truita de patates va tenir molt d’èxit i el panetone italià també. Vàrem cantar nadales en tots els idiomes imaginables, fins i tot en Furlan, idioma de la regió de Venècia. El Casal Català com cada any va fer el seu sopar amb la cantada de nadales catalanes tradicionals i els torrons de postres. Va ser una bona oportunitat per contactar amb els catalans residents a Bèlgica. Finalment el sopar internacional de casa. No hi va haver ni nadales ni torrons però si molta alegria i ganes de festa.

Nadal en temps de crisi

2008-12-11T20:11:00.002+01:00

Diuen que estem en crisi, i potser és veritat, però les botigues estan plenes de gent comprant, als mercats de Nadal quasi no pots ni caminar i als restaurants és difícil trobar lloc.
Aquí a Brussel·les, com a tot arreu, ja fa dies que l'ambient nadalenc es respira per tota la ciutat però la veritat és que no han començat tan aviat com a d'altres ciutats ni tan il·luminat, crec que en aquest sentit si que fan una mica d'estalvi. Els mercadets de Nadal podrien ben ser mercats d'estiu o de Setmana Santa, ja que no hi ha cap parada de productes nadalencs i més de la meitat son de menjar, potser per això està declarat com el 'Marché de Noël le plus original d’Europe' per no dir una altra cosa . A la Grand Place han plantat un avet força gran encara que es veu petit enmig de la plaça i amés està molt poc decorat i als dissabtes fan un espectacle de so i música que té molt que desitjar, com podeu comprendre en general no m'agrada gaire.
Els catalans de Brussel·les també es mouen i aquest dissabte tots els nens i nenes faran cagar el tió i la setmana vinent anirem a fer un sopar de Nadal. Apart d'aquest sopar també tinc un sopar amb una colla de catalans on contribuiré amb una truita de patates, si surt bé. A la feina també organitzem un àpat, en aquest cas un dinar i serà força especial ja que a partir de gener hi haurà molt de moviment a la unitat, per tant és com un comiat per força gent. Encara no han acabat els sopars ja que el darrer, però potser el més esperat, serà el que farem entre col·legues a casa meva, 8 amics de 6 nacionalitats diferents, una "Extended Troika" disposada a solucionar la crisi d'Europa.

Aujourd’hui cela peut être un grand jour

2008-11-30T12:01:00.003+01:00

Noël est presque arrivée, les rues sont déjà illuminées, les marchés de Noël sont ouverts partout et l’spectacle son et lumière à la Grand Place a fait son début. Tout le monde est heureux, les fêtes se préparent, bientôt y aura des cadeaux dans toutes les maisons, mais aujourd’hui, aujourd’hui je regarde le ciel, ce ciel obscur de Bruxelles, toujours en train de pleuvoir et je me souviens d’un jour, un jour comme aujourd’hui il y a longtemps, ou le ciel était brillant mais noir l’esprit, mais aujourd’hui, aujourd’hui cela peut être un grand jour, un jour avec le ciel noir mais brillant l’esprit. Avec le temps on aime toujours.

Pluja i neu

2008-11-25T20:25:00.004+01:00

El hivern arriba a Brussel·les
Ja fa força dies que no he vist el sol, bé, al menys el que nosaltres coneixem per “veure el sol”, ja que de tant en tant surt algun raig per algun forat entre els núvols.
Ja em vaig fent a la idea del que és el temps belga, però de moment és suportable.
Quan surts al carrer, és típic veure imatges com aquesta, passejant tots amb paraigües.
El cap de setmana passat va començar a nevar, la veritat és que calentó darrera la finestra és molt bonic, però quan has de sortir al carrer ja és una altra cosa. Diumenge és el dia que va nevar més, per tot el carrer hi havia uns 5 centímetres de neu i havies d’anar molt en compte a l’hora de caminar, però tot ha estat un vist i no vist, ja que el dilluns ja només hi havia aigua.

Anar a missa

2008-10-27T20:11:00.003+01:00

Els diumenges a la tarda comença a ser un costum, una mica raro per mi, d'anar a missa amb algun dels meus nous amics. De fet tot és molt curiós i diferent del que estem acostumats tot i ser igualment catòlics. Abans d'anar a una església, t'has d'informar bé en quin idioma es farà la missa, ja que la ciutat és tant multinacional que et pots trobar qualsevol llengua. Nosaltres anem a una missa bilingüe francès-anglès, això vol dir que el capellà canvia d'idioma cada moment però sense repetir, sinó que has d'entendre els dos idiomes per seguir la missa sencera, tot i així et pots trobar que alguna pregària sigui en flamenc o alemany o fins i tot espanyol. A l'entrar a l'església et donen dos fulls, un amb les cançons que es cantaran durant la missa i l'altra amb un índex extens en dos idiomes de tota la missa. Just abans de començar la missa i després de mitja hora de concert d'orgue "per la reflexió", hi ha l'assaig de les cançons amb la gent de l'església, el capellà fa cantat tothom per anar escalfant la veu i que soni bé durant la missa. Al moment de donar la pau, els dos o tres capellans que hi ha voltant per allà, passen per tota l'església a donar la pau a la gent. A l'hora de resar el Pare Nostre, ens diu que cadascú ho faci en la seva llengua, us podeu imaginar que no arribes a entendre res amb tants idiomes. El que he trobat més curiós és a l'hora de la comunió, primer per què la fila la fan pels passadissos exteriors i tornen pel central, però sobretot perquè hi ha una copa de vi on tothom hi suca la hòstia i el que queda al final, després de passar per tothom, s'ho beu el capellà. Per acabar, els capellans se situen a la sortida per saludar a tots els fidels, suposo que això ho han après dels americans.
En sortir anem a pendre una copa de vi però nosaltres sense cap brossa i tots contents.

Feina

2008-10-25T19:52:00.004+02:00

Ja fa quasi dos mesos que sóc a Brussel·les i crec que ja estic força ben adaptat, tant a la feina com a la ciutat. La meva Unitat sembla la UE en petit, ja que són molts els països que hi som representats, Itàlia, França, Bèlgica, Polònia, Suècia, República Txeca, Eslovàquia, Escòcia, Grècia, Espanya i per suposat Catalunya. Ja m’he anat fent un lloc dins de l'equip. Des del primer dia tots van tenir cura de mi, ja se sap que els inicis en qualsevol lloc son durillos, però jo he tingut molta sort, ja que tots sense excepció són una gent encantadora i m’han ajudat en tot allò que m'ha fet falta, fins i tot s'han repartit algunes de les meves tasques mentre jo em posava al dia, per anar-me-les tornant mica en mica quan ho tingui tot més per ma. Com a secretari de la unitat, junt amb tres altres secretaris, tinc molta relació diària amb tothom, i el fet de haver-hi tant bon ambient ajuda molt a l'hora de fer la feina. Entre nosaltres no hi ha categories, fins i tot la cap d'unitat és una més de l'equip, disposada sempre a ajudar encara que estigui desbordada de feina. Acostumem a dinar cap a la una del migdia, el primer que te gana va passant per les altres oficines buscant gent per anar a dinar i de vegades ens ajuntem més de 10 persones per anar-hi junts. Els temes a taula són molt variats, des de polítics, viatges, costums, etc tot plegat em recorda una mica els restaurants del Club Med amb un ambient tan internacional i canviant de idioma cada dos per tres. Quan hi ha alguna data especial, aniversari, comiat d'algun company, ascens, etc s'organitzen festetes amb beguda i pica pica, per suposat en hora de feina, i tot que sigui més fàcil passar el dia. Per tot això pot semblar que no treballem gaire, de fet aquesta va ser la meva impressió quan vaig entrar a treballar, però ara us puc assegurar que aquí es treballa molt pel bé de la Societat de la Informació a la Unió Europea.

2008-10-25T19:39:00.003+02:00

Jo sempre en bona companya

Els colors de la tardor es fan notar

Vaja !!! tinc un carrer a Maastricht ?

Terrasses plenes a Maastricht

Maastricht

2008-10-12T21:44:00.004+02:00

No se si és degut al consell del proper dia 15 o serà sempre així, però les darreres dues setmanes han estat força estressants, amb molta feina amb un plaç "deadline" molt curt de resposta.
Divendres vam tenir el primer gran "meeting" des que sóc aquí amb uns 25 experts nacionals, tot va anar molt bé, però de fet només és la preparació de "Big Meeting" del proper 18 de Novembre amb uns 100 participants. Aquesta serà la meva prova de foc d'organització, he de dir que evidentment no sóc jo sol qui se n'ocupa, però com que sóc jo qui ho coordina, el meu nom surt a tots els emails i els delegats nacional i experts nacionals es dirigeixen directament a mi com Monsieur Santacana.
Aquest cap de setmana ha estat de ple estiu, amb un sol radiant i amb més de 20 graus de màxima. Ahir dissabte vaig anar a Maastrich, ciutat holandesa on es va signar el tractat europeu del mateix nom, va ser una visita molt emocionant pel fet d'estar a un lloc tant assenyalat dins la construcció europea, amés anava molt ben acompanyat d'una rossa amb uns ulls súper blaus. La ciutat no és gaire gran i amb un centre històric molt maco, amb restes romanes, medievals i edificis típics flamencs, tot plegat una barreja que fa que Maastricht sigui anomenada la ciutat més bonica dels Països Baixos. Al fer un dia tant radiant, les terrasses que hi havia a cada plaça eren plenes de gent aprofitant cada raig de sol i les moltes zones de gespa i aigua semblaven platges en pla estiu. Una curiositat de la ciutat és una catedral que de fet és un hotel, amb una decoració interior impressionant i moderna molt ben combinada amb l'art religiós.

Coses de belgues

2008-10-01T23:43:00.001+02:00

Amb només quatre setmanes ja he començat a veure coses curioses d'aquest país i la seva gent.
Estan obsessionats amb el clima, et volen fer saber que el seu és el pitjor "del mon", tot el que és sol és anormal i sembla que estiguin contents quan fa un dia plujós com avui. Una altra cosa és la manera de vestir, com que tan aviat fa fred com calor com pluja o vent, veus gent amb màniga curta al costat d'altres tapats fins dalt de tot i és que fins que no faci fred de debò, no saps gaire que posar-te, això si, la majoria, sobretot els joves, van amb els auriculars per tot arreu, son com robots que viuen en el seu món dins la seva música.
Una cosa molt típica al meu barri és veure cues d’homes encorbatats comprant al súper, em fa molta gràcia veure’ls triant als prestatges de verdura, carn, pa, etc, i tot empaquetat en porcions per una sola persona ja que molts funcionaris europeus viuen sols o separats de les seves famílies durant un temps. Al súper també es compren les bosses de brossa reglamentàries, les úniques amb les quals pots tirar la brossa, blaves pel plàstic, grogues pel paper i blanques per la resta, pel vidre hi ha contenidors. La recollida de la brossa blanca és només dos dies per setmana, diferents en cada barri i la blava i groga només un, així que has d’anar amb molt de compte si no vols acumular merda a casa, i sobretot no t’equivoquis de bossa ja que són una mica transparents i si la “policia de la brossa” t’enxampa treien la brossa un dia equivocat o una bossa incorrecta et pot caure una bona multa, aquest cos de la policia, que és real, també està força ben informat gràcies a la “col·laboració ciutadana”, o sigui que no et pots fiar ni del teu veí, per sort els meus veïns d’escala són tots estrangers i ja fem el que podem en el triatge de brossa que no mirem el que fa el del costat...o si?
Un dia els comentava a uns amics belgues que a Catalunya el camió de la brossa passava cada nit i es van quedar al·lucinats.
El problema més gran que tenen els belgues és el polític, fa més d’un any que no tenen govern per culpa dels desacords entre flamencs i valons, hi ha més discussions per la llengua que a Catalunya mateix, tots volen ser els millors, fins i tot Brussel·les, que és la única província “bilingüe” té els seus barris flamencs i francòfons. Els més radicals són els flamencs, que en els llocs oficials no t’atenen en cap més llengua que la seva, per llei, (ni francès ni anglès) encara que la sàpiguen. Quan han de fer una partit internacional de futbol, sempre es farà a la capital per no portar problemes, només si juguen contra una selecció molt feble aniran a províncies, després d’una gran discussió entre uns i altres.
Per cert, d’aquí un parell de setmanes vindrà la selecció espanyola, i ja se n’ocupen de tenir-me informat m’agradi o no.

Diumenge sense cotxes

2008-09-24T19:22:00.003+02:00

La setmana del 16 al 22 de Setembre ha estat la setmana de la mobilitat a Brussel·les entre moltes altres ciutats europees, on s'han realitzat diferents actes per a l'ocasió, però potser el més destacat és el Diumenge sense cotxe. Sembla increïble poder passejar pel mig d'una ciutat sense un vehicle que et molesti només amb el soroll de les bicicletes i la gent gaudint de l'ocasió.
Aquest dia l’únic transport motoritzat que circula és el metro, el bus i el tramvia i perquè tot rutlli bé, aquest dia tots són gratuïts.
Diumenge va ser un dia fantàstic, assolellat i calorós, convidava a sortir al carrer encara que no volguessis.
Al Parc del Cinquantenari hi havia una festa amb degustació de productes típics de la Charante francesa, espectacles infantils, música i sobretot moltes bicicletes. També érem molts els que estàvem estirats a la gesta aprofitant el solet que tan benvingut és a Bèlgica.
Per la tarda vaig anar amb unes amigues al famós parc de Heysel, on hi ha l’Atomium i on hi havia una altra festa popular amb molta música, esports i com no moltes bicicletes.

Setembre

2008-09-21T19:12:00.003+02:00

Com veieu ara no escric tan sovint com els primers dies, pot ser bon o mal senyal, vol dir que estic més ocupat i tinc altres coses per fer o només és mandra? Pot ser una mica totes dues coses però ara que l'he començat no ho vull deixar estar.
Els dies laborables per mi comencen a quarts de nou, per tant a les set ja toca el despertador i m’aixeco amb molta tranquil·litat, esmorzo amb el so de Catalunya Ràdio o TV3 segons el dia, així quan marxo ja se com estan les coses per casa. Abans de sortir al carrer també consulto la web del Casal Català de Brussel·les, ja que a la seva portada hi ha les temperatures tant d’aquí com de Barcelona i el temps que farà. Potser no ho hauria de fer, ja que sortir al carrer pensant que hi ha 5 graus mentre que a Catalunya n’hi ha quasi 20, fa venir ganes de quedar-te al llit, però bé també serveix per desvetllar-te de cop encara que només són uns 200m fins al metro i després 200m més fins a l’oficina i al metro no fa precisament fred, sobretot en aquesta hora punta.
A quarts d’una ja veus tothom que va sortint per anar a dinar, alguns van a casa, d’altres al bar a buscar un bocata i la majoria a l’edifici de Medi Ambient que és on hi ha el restaurant, per cert, aquest edifici és molt bonic, tot de vidre i ple de vegetació a l’interior, sembla quasi un hivernacle. Sempre hi ha algú que em truca o m’envia un email per anar a dinar junts, sinó sóc jo el que ho fa. A quarts de sis, com ja he dit altres vegades, és l’hora de plegar. Si no dic hores exactes és perquè el que conta són el nombre d’hores i no pas quines hores.
Aquesta setmana ha estat força tranqui-la; dilluns em vaig reuní amb la meva cap de servei per parlar de les meves tasques i preguntar-me com m'anava tot, crec que hi ha bona sintonia entre la cap i tot l'equip, llàstima "per nosaltres" que l'han ascendit i ben aviat ens deixarà per dirigir una altra secció. Dimarts vaig assistir a la meva primera reunió de la Unitat, que es fa dos cops al mes, per explicar com estan els projectes que nosaltres portem i la veritat és que ben poca cosa vaig entendre, no perquè fos en anglès sinó perquè era molt tècnic, espero que d'aquí uns mesos pugui seguir millor les converses, també va ser el moment de presentar oficialment els nous entrants, jo i una altra noia italiana, als altres companys. Dijous vaig tenir formació durant tot el dia on amés d’aprendre, també coneixes nous companys d’altres unitats, en aquest cas una noia austríaca i una búlgara. És un lloc tan internacional que tenint contacte amb aquesta gent també aprens moltes coses.

Cap de setmana cultural

2008-09-15T20:05:00.001+02:00

El 2008 és l'any Europeu del diàleg intercultural i per tal de promocionar aquesta iniciativa, la Unió Europea ha designat una sèrie d’ambaixadors d'arreu d'Europa entre els quals hi ha músics, escriptors, directors de cinema, periodistes, futbolistes i gent reconeguda per tot el continent. Aquest cap de setmana 7 d'ells s'han reunit a Flagey on han fet unes jornades culturals amb passi de pel·lícules, concerts, col·loquis, etc
Un dels ambaixadors és el músic català Jordi Savall que ens va oferir un concert "Orient-Occident" que va delectar tot el públic que no parava d'aplaudir. Just abans un debat molt interessant entre 5 d'aquests ambaixadors, els directors de cinema Radu Mihaileanu i Agnieszka Holland, els músics Jordi Savall i Jack Martin Händler, el periodista polonès Adam Michnik i la cantant i guanyadora d’Eurovision de 2007, la sèrbia Marija Serifovic. Cadascú d’ells ens va donar el seu punt de vista de la necessitat d’un diàleg intercultural a Europa.
Divendres hi va haver el passi de la pel·lícula francesa “Tous les matins du monde” musicada pel mateix Jordi Savall que va fer la presentació responent a preguntes d’una periodista de “La libre Belgique”.
Aquests són els actes als quals jo vaig assistir, però evidentment, ni va haver molts altres.

La Diada

2008-09-11T22:00:00.000+02:00

11 de Setembre, data coneguda darrerament per altres motius però pels catalans és sempre la nostra diada siguem on siguem. Com no podia ser d'una altra manera aquí també ho hem celebrat. El famós Manneken Pis s'ha vestit per a l'ocasió i ens ha acompanyat per cantar els segadors amb tot aquell que te una mica de sensibilitat per la terra catalana. Entre els presents hi havia catalans, però també valencians, espanyols i fins i tot belgues cantant tots junts.

Cap de Setmana

2008-09-10T22:52:00.000+02:00

Divendres 17:30h, aquesta és la hora esperada per tothom, aquí comença realment el cap de setmana. La gent desapareix -"Bon weekend!!, Bon weekend!!"- i ja no queda ningú; bé si, els acabats d'arribar estem encara una mica desorientats i no gosem marxar tan ràpid però crec que això ho aprendrem ràpid i sense gaire formació.
Venir a treballar a Brussel·les no és només una nova feina sinó també un nou ambient, una nova casa i en general una nova vida. Viure sol vol dir que si la nevera està buida ningú te l’omplirà si tu no surts a comprar, si la camisa està arrugada ningú la planxarà si tu no ho fas i si la casa està bruta, qui la netejarà? Així doncs els caps de setmana no són només diversió sinó que una altra feina m’espera, tot i així aquest primer "weekend" he fet una mica de turisme per la ciutat, Palau Reial, Grand Place, Manneken Pis, Flagey, etc. Parlen molt del mal temps de Brussel·les, però per sort hi ha molts dies d'aquells que diuen "c'est pas normal ce temps!" i aquest cap de setmana ha estat força assolellat, evidentment no és com a la Torre però és acceptable.
ah!! He comprat entrades per un concert del Jordi Savall per dissabte vinent, en tinc moltes ganes.

Sigles i més sigles

2008-09-09T22:40:00.000+02:00

Ha arribat el dia d'entrar a la oficina d"INFSO".
Correctament identificat amb el "badge" al coll amb una foto personal a la que m'hauré de d'acostumar encara que no m'agradi i amb tota la informació possible i més "CA", "BXL"... entro a l'edifici de Beaulieu "BU25" com un nen amb sabates noves, amb la meva carpeta plena de papers i vestit de 21 botons. No se si és perquè sóc del mateix poble del Bargalló, però a mi la corbata tampoc m'agrada encara que la majoria aquí la porten.
A l'entrada em trobo a tots els nouvinguts de la meva "DG", 6 en total i descobreixo que hi ha una noia que anirà a la meva unitat "C1". Ens ve a buscar una noia molt maca que ens comença a parlar del nostre "COFO", el "COFOI" passant pel "REFOI" i sobretot no oblidar els "HoU".
Un cop assegut al despatx comença el primer contacte real amb la feina, i continuem, -hauràs de mirar el teu "SYSLOG" que trobaràs a la "INTRANET" de la "INTRACOMM" de la nostra "DG INFSO", on podràs començar a estudiar el "CIS-NET", l"iFLOW" i el "WEBDOR", ah!, tu també portaràs els "MIPS" i sobretot les "AL2", per tot això et faltarà el codi "ADONIS", però abans que res hauràs de trucar al "HELPDESK" que et doni els "PASS"- i jo dic PROUUUUUU!!!!!!!!!! comença de nou, poc a poc i en un idioma que t'entengui.
Per sort la feina no agobia massa i m'han deixat estudiar tranquil. Després d'una setmana a l'oficina ja començo a saber que volen dir cada una d'aquestes sigles, ara només falta saber-les utilitzar. De fet en un principi tot sona complicat però un cop vistos els programes, crec que en poques setmanes ja podré ser força operatiu.
Ja he finalitzat la meva primera setmana a la Comissió i segueixo amb la mateixa alegria que el primer dia, tant de bó perduri molt de temps.

Primers dies a la Comissió

2008-09-08T23:10:00.000+02:00

Tot aquell que comença a treballar a la Comissió Europea, passa els seus dos primers dies en un curset de benvinguda de formació i informació on t'ensenyen entre d'altres, els teus drets i deures dins "l'empresa", però també per integrar els nouvinguts i fer una mica de relacions públiques.
Hi ha gent que vaig conèixer en aquell curs que de segur seran amics meus durant tota la meva estada a Brussel·les i espero que més. Molts som acabats d'aterrar a Brussel·les i encara ens sentim perduts, d'altres ja fa temps que viuen aquí i fins i tot alguns han treballat en alguna altra institució europea, això fa que ens puguem ajudar els uns als altres tant en la integració laboral com social que de fet pels nouvinguts és potser més important.

Arribada a Brussel·les

2008-09-07T22:40:00.000+02:00

Bé, després de quasi set anys intentant aprovar les oposicions a la Comissió Europea, finalment he aterrat a la capital d'Europa. Podríem dir que el meu somni s'ha fet realitat, però donem temps al temps i a veure com va tot.
El primer que has de fer al arribar a Brussel·les és trobar un lloc on viure, jo vaig començar a buscar pis des de la Torre estant, concertant visites per quan vingués. Vaig venir un parell de dies per fer totes les visites que tenia programades però no hi va haver sort, ja que el que no era petit era massa vell o era al "rez de chaussé" a vista de tothom o en un cinquè pis sense ascensor, el fet és que vaig tornar cap a casa sense pis. No em va fer patir ja que encara tenia quasi un mes de plaç abans la data prevista per incorporar-me a la feina, el 15 de Setembre.
Uns dies més tard vaig rebre la convocatòria oficial d'incorporació a la Comissió, i quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure la data de l'1 de Setembre, això ja em va fer patir més, tot just una setmana de temps per comprar bitllet, fer maletes, despedir-me de tothom i fer els tràmits pertinents a Brussel·les abans de començar la feina com obrir un compte al banc, tenir telèfon mòvil i sobretot buscar i trobar pis per viure, amés entremig hi havia el meu 40è aniversari, que està dit ràpid. De fet és una bona edad per començar una vida nova, nova feina, nova ciutat, nou país, nova gent i independència total.
El dijous 28 d'Agost vaig posar els peus a l'aeroport de Zaventem sense bitllet de tornada.
Tinc sort de tenir bons amics a Brussel·les que m'han permès estar a casa seva mentre no he tingut pis, però no m'agrada abusar i volia trobar allotjament el més aviat possible. Aquest cop sí, em vaig passar dos dies voltant per les diferents comunes de la capital, Etterbeek, Auderghem, Woluwe-Saint-Lambert, Bruxelles, etc i al final vaig trobar el que em convenia, un piset d'uns 60m2, comfortablement moblat, nou, modern, ben situat, tranquil i un preu just per totes les coses que inclou. Em vaig instal·lar el diumenge 31 d'Agost, a punt per començar a treballar la data prevista de l'1 de Setembre de 2008, i aquí comença una nova vida com a Agent Contractual a la Direcció General de Societat de la Informació i Mèdia al directorat d'Estratègia de Lisboa i Polítiques per la Societat de la Informació a l'unitat i2010 de la Comissió Europea.