dimarts, 24 de novembre del 2009

Consell Europeu Extraordinari


El Consell Europeu informal del proppassat 19 de Novembre va prendre una sèrie de decisions importants necessàries per la efectiva aplicació del Tractat de Lisboa. Aquestes decisions seran formalitzades un cop el Tractat entri en vigor el proper 1 de desembre.
El primer ministre belga Herman Van Rompuy (pronunciat Rompoy) ha estat elegit president del Consell Europeu. Ha estat escollit pels seus companys del Consell Europeu per un termini de dos anys i mig renovable un cop, i s’espera que comenci les seves funcions el 1er de gener. El proper Consell Europeu de primavera, sota presidència espanyola, el qual és una reunió important per moltes polítiques comunitàries, serà doncs el primer Consell Europeu amb les noves disposicions en vigor.
La Baronessa Catherine Ashton, coneguda per ser l’actual Comissària de Comerç, ha estat designada la primera Alt Representant de la Unió en Afers Exteriors i seguretat comuna, lloc que fins ara ocupava Javier Solana i Vicepresidenta de la Comissió Europea. La Baronessa Ashton prendrà la cartera de relacions exteriors que fins ara ocupava la Comissària austríaca Ferrero-Waldner quan el seu nou lloc sigui efectiu el proper 1 de desembre. Aquest innovador lloc de “doble barret” tindrà un gran suport dins la Comissió, en primer lloc per assegurar l’establiment d’un Servei d’Acció Exterior Europeu encertat, y després per assegurar la cooperació entre la quantitat de serveis responsables de polítiques d’afers exteriors, de l’EEAS (European External Action Service) Servei d’Acció Exterior Europeu i de les altres institucions, per tal de donar a la Unió Europea la política exterior coherent i efectiva que s’espera del Tractat de Lisboa.
El Consell Europeu ha nomenat també el Sr Pierre de Boissieu, Secretari General del Consell. Actualment aquest lloc estava ocupat per l’Alt Representant de Política Exterior Sr Solana, però amb el nou tractat es crea la posició de cap del Secretariat General del Consell.
Aquests nomenaments tindran una gran importància en la interacció entre institucions i d’ells dependrà l’èxit del repartiment de les polítiques europees en les quals el president Barroso ha invertit molta energia i atenció.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Presentació de la Xarxa d'Entitats Europeistes de Catalunya


El passat dilluns 12 d’octubre, es va celebrar a la sala de premsa del Parlament Europeu a Brussel·les, la presentació de la nova Xarxa d’Entitats Europeistes de Catalunya, en la qual van participar un representant de cada entitat integrant i cinc eurodiputats catalans.
L’acte va començar puntualment a les 3 de la tarda amb els parlaments de 4 eurodiputats, el 5è només va donar recolzament presencial. La senyora Maria Badia (S&D) va obrir la sessió explicant i donant suport al Manifest creat per les sis entitats firmants i oferint total la ajuda necessària possible per part seva. Tot seguit van prendre el torn de paraula els diputats Santiago Fisas (PPE), Raül Romeva (ALE) i Oriol Junqueras (ALE); el veterà Raimon Obiols (S&D) va fer acte de presència sense fer cap intervenció i Ramon Tremosa (ALDE) va disculpar la seva absència per motius d’agenda. Tots es van congratulà de la nova iniciativa i la importància de treballar pel futur d’Europa sobretot ara que el tractat de Lisboa és a punt d’entrar en vigor i de la imminent presidència espanyola al consell europeu pel primer semestre de 2010.
Seguidament va ser el torn de les entitats firmants l'Associació de Diplomats de la Unió Europea (ADICEC), l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), el Consell Català del Moviment Europeu , la Fundació Catalunya Europa , la Joventut Europea Federalista de Catalunya ( JEF-UEF ) i l'associació Horitzó Europa . Cadascuna d’elles va anar presentant el seu projecte particular i que a partir d’aquesta nova xarxa s’ha posat en comú per tots els signants del manifest. Un projecte comú que busca involucrar la participació de la ciutadania catalana en l’apassionant projecte de construcció europea, la consolidació del projecte polític d’unificació europea, reforçar la capacitat i independència de les institucions europees i simplificar la governança de la UE. Tot això amb una participació molt més important de les regions d’Europa reforçant el paper del Comitè de les Regions en la presa de decisions.
Els participants de les entitats signants van ser Ignasi Centelles (Horitzó Europa), Joan Manuel Lanfranco (JEF), Jaume Masdeu (APEC), Max Vives-Fierro (Fundació Catalunya Europa) i Jacob Riambau per part de la nostra Associació (ADICEC).
L’acte va acabar amb un fet anecdòtic que va acaparar l’atenció de tota la premsa present, ja que el diputat del Partit Popular Europeu Santiago Fisas va recolzar enèrgicament la integració de la llengua catalana dins les institucions europees i la oficialitat del idioma a Europa, exclamant que si Andorra formés part de la UE ja seria idioma oficial sense cap problema. Declaracions totalment contràries als seus col·legues de partit a la cambra.
Manifest de la Xarxa d’Entitats Europeistes de Catalunya

diumenge, 26 d’abril del 2009

Simply Red

Quan em pregunten quin és el meu
llibre preferit o la pel·lícula que més m’ha agradat, no se mai que respondre, no n’hi ha cap que m’hagi marcat més que una altra, però quan em pregunten pel meu grup de música preferit, això si que ho tinc clar, des que vaig anar a un concert seu a finals dels vuitanta, Simply Red és l’únic grup del que he anat recopilant tots els seus vinils primer i cd’s després, que puc reconèixer qualsevol de les seves cançons i que m’entusiasma veure’ls.
El passat 18 d’abril vaig assistir al meu tercer concert de Simply Red en aquests vint anys, ja se que no és gaire però és que no acostuma a fer gira per Espanya, fins i tot aquest any en el que celebren els seu vint-i-cinquè aniversari i que fan concerts per tot el mon, s’han saltat l’estat espanyol, per sort aquí a Bèlgica si que han vingut i hi tornaran a l’estiu.
El Sportpaleis d’Amberes estava ple de gom a gom, el primer que em va sorprendre és la mitjana d’edat de la gent, evidentment som els mateixos que anàvem als seus concerts vint anys enrere, per sort jo anava acompanyat d’una noia de vint i pocs anys que en feia baixar la mitjana. Estava molt nerviós, després de tants anys (el segon concert que vaig anar, si no recordo malament era a mitjans dels noranta) tornaria a veure el meu ídol, si ho puc dir així, en acció. Quan va saltar a l’escena, després de quasi una hora amb els teloners, jo ja no sabia com posar-me, el meu cor anava a mil quan va sortir el Mick, amb la seva veu peculiar i el seu aspecte inconfusible, semblava com si els anys no haguessin passat després d’aquell primer concert a Saragossa, bé si, tots força més vells, però amb la mateixa energia, algunes de les seves cançons eren les mateixes i les ganes del públic també. Jo sempre havia pensat que era una mica rar i que ningú coneixia aquest grup i molt menys les seves cançons, però vaig veure que anava equivocat, allí tothom cantàvem les cançons, seguíem el ritme i ens emocionàvem amb els records que alguna de les melodies ens portaven.
Van ser quasi dues hores d’interactivitat amb el públic, d’emocions, de bona música, de ballar, de recordar, en fi, un concert per no oblidar tot i que m’hagués agradat estar una mica més a prop de l’escenari, per sort les dues pantalles gegants ho van fer tot més fàcil.
Gràcies pels 25 anys de la teva música Mick, gràcies Simply Red.
Felicitats !!!

diumenge, 1 de març del 2009

Febrer

Aquest mes de febrer m'ha passat volant i el de març es presenta amb la mateixa intensitat, per això no he dedicat gaire temps a escriure.
Bones notícies d'aquest mes, he perllongat el contracte del lloguer del pis per un any més que era un bon maldecap, he tingut una oficina per mi tot sol a la feina encara que provisionalment, he tingut visites previstes i imprevistes però totes molt benvingudes, he entrat a la junta del Casal Català, cada cop tinc més i millors amics amb els que compartim moltes coses, he après a patinar sobre gel, he passat unes noves oposicions amb el 78,56 % que m'asseguren 3 anys més de feina apart dels 3 que ja tenia, m'he inscrit a unes altres oposicions de traductor que em poden portar a ser funcionari i d’altres coses del dia a dia.
No sabria dir males notícies apart del fred, la pluja i els cruiximents després del patinatge.
El carnaval a Brussel·les no és gaire vistós, només alguna festa privada i un final amb desfilada de globus gegants, a l'americana, amb gent vinguda expressament dels EUA per inflar-los, es veu que aquí no tenen prou bufera


diumenge, 1 de febrer del 2009

Setmana molt catalana

Aquesta setmana ha estat probablement la més catalana des que sóc a Brussel·les.
Dilluns vàrem tenir junta de socis del casal català, on ens van explicar les activitats realitzades durant l'any 2008 i les que s'intentaran fer durant el present any 2009. Ens van animar als nouvinguts a col·laborar amb la junta per tal d'ajudar-los en l'organització dels diferents actes. Com que tinc força estones lliures, m'he compromès a anar a les reunions de la junta i fer tot el que pugui, de fet dijous vam fer la primera reunió de l'any i tot sopant in Waterzooi de carn vam planejar les activitats d'aquest any, Sant Jordi, Sant Joan, la Diada, tasts de vins, xerrades, taula rodona amb els europarlamentaris catalans en vistes a les eleccions del juny, tertúlia literària, etc.
El plat fort de la setmana ha estat la visita del president Montilla als catalans de Bèlgica, una tradicional recepció que els diferents presidents han anat fent cada any per desitjat un bon any als catalans i amics de Catalunya que viuen aquí. Eurodiputats, ambaixadors, treballadors de les institucions europees i altres professionals, fins i tot el "Francisco" de "El cor de la Ciutat" marit d'una diputada, tots engalanats però sense tallar-se a l'hora del pica pica amb tot tipus de productes catalans, embotits, formatges, coques, cava, vi, fins i tot ostres.
Per acabar, una notícia que tindrà lloc el 7 de març aquí a Brussel·les però que ja se'n comença a parlar i molt, una manifestació per l'autodeterminació de Catalunya i que es coneix com "Deu mil a Brussel·les per l'autodeterminació" que si com el logo diu venen 10.000 persones, en sentirem a parlar encara més. Si en voleu saber més podeu consultar aquesta web http://deumil.cat/ i si algú s'anima a venir, feu-m'ho saber.

diumenge, 18 de gener del 2009

Manifestació contra els atacs a Gaza

Diumenge 19 de gener de 2009, una gran manifestació està programada al barri europeu al costat de les institucions contra els atacs israelians a la banda de Gaza. L’edifici de Berlaymont ha ampliat els seus límits de seguretat, al personal de la Comissió ens han quasi prohibit d’entrar a l’edifici durant tot el dia, la parada de metro Schuman ha estat anul·lada i centenars d’antidisturbis estan preparats per actuar amb les seves porres, camions amb mànegues a pressió i furgonetes plenes de reforços per tots els carrers del voltant, però, què passa? On són els manifestants? Ah si, sento alguna cosa, però no els veig... finalment els trobo tots arraconats davant mateix de la delegació del govern de Catalunya, envoltats de policies i sense cap marge de maniobra, segons la televisió belga són un miler però no en veig més que uns pocs centenars, potser és que els antidisturbis també conten.
Tot i així, les sirenes de policia es continuen sentint des de casa.
(foto rtbf)

dissabte, 17 de gener del 2009

Discursos Polítics


Aquests dies de Nadal també han servit pels darrers discursos polítics de l’any i aprofitar per desitjar als treballadors de la Comissió unes bones festes i felicitar-nos per la feina feta durant l’any. Primer va ser el torn de la nostra estimada comissària Reding que finalment es va dignar a visitar-nos al nostre edifici pel 50è aniversari de la Comissió i el 25è de la nostra direcció general, va venir acompanyada del bescompte Etienne Davignon, un dels pares de la Direcció General de Societat de l’Informació i del nostre director general l’italià Colasanti. El plat fort dels discursos va ser el del mateix president de la Comissió Europea José Manuel Barroso, que ens va felicitar les festes i ens va dir lo bons que érem i que gràcies a nosaltres el món és una mica millor. Ja aquest any 2009, hem fet l’assemblea general amb el director general Sr. Colasanti i el vice-director el finlandès Antii Peltomäki, amb un resum de les tasques realitzades l’any que tot just acabem. Encara més local, tot just aquesta setmana el nostre nou cap d’unitat ens ha desitjat molt bon any en un altre mini discurs i festeta. Evidentment tots els discursos tenen un final molt semblant, champagne francès i pica pica,... per molts el millor de la vetllada.