Els diumenges a la tarda comença a ser un costum, una mica raro per mi, d'anar a missa amb algun dels meus nous amics. De fet tot és molt curiós i diferent del que estem acostumats tot i ser igualment catòlics. Abans d'anar a una església, t'has d'informar bé en quin idioma es farà la missa, ja que la ciutat és tant multinacional que et pots trobar qualsevol llengua. Nosaltres anem a una missa bilingüe francès-anglès, això vol dir que el capellà canvia d'idioma cada moment però sense repetir, sinó que has d'entendre els dos idiomes per seguir la missa sencera, tot i així et pots trobar que alguna pregària sigui en flamenc o alemany o fins i tot espanyol. A l'entrar a l'església et donen dos fulls, un amb les cançons que es cantaran durant la missa i l'altra amb un índex extens en dos idiomes de tota la missa. Just abans de començar la missa i després de mitja hora de concert d'orgue "per la reflexió", hi ha l'assaig de les cançons amb la gent de l'església, el capellà fa cantat tothom per anar escalfant la veu i que soni bé durant la missa. Al moment de donar la pau, els dos o tres capellans que hi ha voltant per allà, passen per tota l'església a donar la pau a la gent. A l'hora de resar el Pare Nostre, ens diu que cadascú ho faci en la seva llengua, us podeu imaginar que no arribes a entendre res amb tants idiomes. El que he trobat més curiós és a l'hora de la comunió, primer per què la fila la fan pels passadissos exteriors i tornen pel central, però sobretot perquè hi ha una copa de vi on tothom hi suca la hòstia i el que queda al final, després de passar per tothom, s'ho beu el capellà. Per acabar, els capellans se situen a la sortida per saludar a tots els fidels, suposo que això ho han après dels americans.
En sortir anem a pendre una copa de vi però nosaltres sense cap brossa i tots contents.
dilluns, 27 d’octubre del 2008
dissabte, 25 d’octubre del 2008
Feina
Ja fa quasi dos mesos que sóc a Brussel·les i crec que ja estic força ben adaptat, tant a la feina com a la ciutat. La meva Unitat sembla la UE en petit, ja que són molts els països que hi som representats, Itàlia, França, Bèlgica, Polònia, Suècia, República Txeca, Eslovàquia, Escòcia, Grècia, Espanya i per suposat Catalunya. Ja m’he anat fent un lloc dins de l'equip. Des del primer dia tots van tenir cura de mi, ja se sap que els inicis en qualsevol lloc son durillos, però jo he tingut molta sort, ja que tots sense excepció són una gent encantadora i m’han ajudat en tot allò que m'ha fet falta, fins i tot s'han repartit algunes de les meves tasques mentre jo em posava al dia, per anar-me-les tornant mica en mica quan ho tingui tot més per ma. Com a secretari de la unitat, junt amb tres altres secretaris, tinc molta relació diària amb tothom, i el fet de haver-hi tant bon ambient ajuda molt a l'hora de fer la feina. Entre nosaltres no hi ha categories, fins i tot la cap d'unitat és una més de l'equip, disposada sempre a ajudar encara que estigui desbordada de feina. Acostumem a dinar cap a la una del migdia, el primer que te gana va passant per les altres oficines buscant gent per anar a dinar i de vegades ens ajuntem més de 10 persones per anar-hi junts. Els temes a taula són molt variats, des de polítics, viatges, costums, etc tot plegat em recorda una mica els restaurants del Club Med amb un ambient tan internacional i canviant de idioma cada dos per tres. Quan hi ha alguna data especial, aniversari, comiat d'algun company, ascens, etc s'organitzen festetes amb beguda i pica pica, per suposat en hora de feina, i tot que sigui més fàcil passar el dia. Per tot això pot semblar que no treballem gaire, de fet aquesta va ser la meva impressió quan vaig entrar a treballar, però ara us puc assegurar que aquí es treballa molt pel bé de la Societat de la Informació a la Unió Europea.
diumenge, 12 d’octubre del 2008
Maastricht
No se si és degut al consell del proper dia 15 o serà sempre així, però les darreres dues setmanes han estat força estressants, amb molta feina amb un plaç "deadline" molt curt de resposta.
Divendres vam tenir el primer gran "meeting" des que sóc aquí amb uns 25 experts nacionals, tot va anar molt bé, però de fet només és la preparació de "Big Meeting" del proper 18 de Novembre amb uns 100 participants. Aquesta serà la meva prova de foc d'organització, he de dir que evidentment no sóc jo sol qui se n'ocupa, però com que sóc jo qui ho coordina, el meu nom surt a tots els emails i els delegats nacional i experts nacionals es dirigeixen directament a mi com Monsieur Santacana.
Aquest cap de setmana ha estat de ple estiu, amb un sol radiant i amb més de 20 graus de màxima. Ahir dissabte vaig anar a Maastrich, ciutat holandesa on es va signar el tractat europeu del mateix nom, va ser una visita molt emocionant pel fet d'estar a un lloc tant assenyalat dins la construcció europea, amés anava molt ben acompanyat d'una rossa amb uns ulls súper blaus. La ciutat no és gaire gran i amb un centre històric molt maco, amb restes romanes, medievals i edificis típics flamencs, tot plegat una barreja que fa que Maastricht sigui anomenada la ciutat més bonica dels Països Baixos. Al fer un dia tant radiant, les terrasses que hi havia a cada plaça eren plenes de gent aprofitant cada raig de sol i les moltes zones de gespa i aigua semblaven platges en pla estiu. Una curiositat de la ciutat és una catedral que de fet és un hotel, amb una decoració interior impressionant i moderna molt ben combinada amb l'art religiós.
Divendres vam tenir el primer gran "meeting" des que sóc aquí amb uns 25 experts nacionals, tot va anar molt bé, però de fet només és la preparació de "Big Meeting" del proper 18 de Novembre amb uns 100 participants. Aquesta serà la meva prova de foc d'organització, he de dir que evidentment no sóc jo sol qui se n'ocupa, però com que sóc jo qui ho coordina, el meu nom surt a tots els emails i els delegats nacional i experts nacionals es dirigeixen directament a mi com Monsieur Santacana.
Aquest cap de setmana ha estat de ple estiu, amb un sol radiant i amb més de 20 graus de màxima. Ahir dissabte vaig anar a Maastrich, ciutat holandesa on es va signar el tractat europeu del mateix nom, va ser una visita molt emocionant pel fet d'estar a un lloc tant assenyalat dins la construcció europea, amés anava molt ben acompanyat d'una rossa amb uns ulls súper blaus. La ciutat no és gaire gran i amb un centre històric molt maco, amb restes romanes, medievals i edificis típics flamencs, tot plegat una barreja que fa que Maastricht sigui anomenada la ciutat més bonica dels Països Baixos. Al fer un dia tant radiant, les terrasses que hi havia a cada plaça eren plenes de gent aprofitant cada raig de sol i les moltes zones de gespa i aigua semblaven platges en pla estiu. Una curiositat de la ciutat és una catedral que de fet és un hotel, amb una decoració interior impressionant i moderna molt ben combinada amb l'art religiós.
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Coses de belgues
Amb només quatre setmanes ja he començat a veure coses curioses d'aquest país i la seva gent.
Estan obsessionats amb el clima, et volen fer saber que el seu és el pitjor "del mon", tot el que és sol és anormal i sembla que estiguin contents quan fa un dia plujós com avui. Una altra cosa és la manera de vestir, com que tan aviat fa fred com calor com pluja o vent, veus gent amb màniga curta al costat d'altres tapats fins dalt de tot i és que fins que no faci fred de debò, no saps gaire que posar-te, això si, la majoria, sobretot els joves, van amb els auriculars per tot arreu, son com robots que viuen en el seu món dins la seva música.
Una cosa molt típica al meu barri és veure cues d’homes encorbatats comprant al súper, em fa molta gràcia veure’ls triant als prestatges de verdura, carn, pa, etc, i tot empaquetat en porcions per una sola persona ja que molts funcionaris europeus viuen sols o separats de les seves famílies durant un temps. Al súper també es compren les bosses de brossa reglamentàries, les úniques amb les quals pots tirar la brossa, blaves pel plàstic, grogues pel paper i blanques per la resta, pel vidre hi ha contenidors. La recollida de la brossa blanca és només dos dies per setmana, diferents en cada barri i la blava i groga només un, així que has d’anar amb molt de compte si no vols acumular merda a casa, i sobretot no t’equivoquis de bossa ja que són una mica transparents i si la “policia de la brossa” t’enxampa treien la brossa un dia equivocat o una bossa incorrecta et pot caure una bona multa, aquest cos de la policia, que és real, també està força ben informat gràcies a la “col·laboració ciutadana”, o sigui que no et pots fiar ni del teu veí, per sort els meus veïns d’escala són tots estrangers i ja fem el que podem en el triatge de brossa que no mirem el que fa el del costat...o si?
Un dia els comentava a uns amics belgues que a Catalunya el camió de la brossa passava cada nit i es van quedar al·lucinats.
El problema més gran que tenen els belgues és el polític, fa més d’un any que no tenen govern per culpa dels desacords entre flamencs i valons, hi ha més discussions per la llengua que a Catalunya mateix, tots volen ser els millors, fins i tot Brussel·les, que és la única província “bilingüe” té els seus barris flamencs i francòfons. Els més radicals són els flamencs, que en els llocs oficials no t’atenen en cap més llengua que la seva, per llei, (ni francès ni anglès) encara que la sàpiguen. Quan han de fer una partit internacional de futbol, sempre es farà a la capital per no portar problemes, només si juguen contra una selecció molt feble aniran a províncies, després d’una gran discussió entre uns i altres.
Per cert, d’aquí un parell de setmanes vindrà la selecció espanyola, i ja se n’ocupen de tenir-me informat m’agradi o no.
Estan obsessionats amb el clima, et volen fer saber que el seu és el pitjor "del mon", tot el que és sol és anormal i sembla que estiguin contents quan fa un dia plujós com avui. Una altra cosa és la manera de vestir, com que tan aviat fa fred com calor com pluja o vent, veus gent amb màniga curta al costat d'altres tapats fins dalt de tot i és que fins que no faci fred de debò, no saps gaire que posar-te, això si, la majoria, sobretot els joves, van amb els auriculars per tot arreu, son com robots que viuen en el seu món dins la seva música.
Una cosa molt típica al meu barri és veure cues d’homes encorbatats comprant al súper, em fa molta gràcia veure’ls triant als prestatges de verdura, carn, pa, etc, i tot empaquetat en porcions per una sola persona ja que molts funcionaris europeus viuen sols o separats de les seves famílies durant un temps. Al súper també es compren les bosses de brossa reglamentàries, les úniques amb les quals pots tirar la brossa, blaves pel plàstic, grogues pel paper i blanques per la resta, pel vidre hi ha contenidors. La recollida de la brossa blanca és només dos dies per setmana, diferents en cada barri i la blava i groga només un, així que has d’anar amb molt de compte si no vols acumular merda a casa, i sobretot no t’equivoquis de bossa ja que són una mica transparents i si la “policia de la brossa” t’enxampa treien la brossa un dia equivocat o una bossa incorrecta et pot caure una bona multa, aquest cos de la policia, que és real, també està força ben informat gràcies a la “col·laboració ciutadana”, o sigui que no et pots fiar ni del teu veí, per sort els meus veïns d’escala són tots estrangers i ja fem el que podem en el triatge de brossa que no mirem el que fa el del costat...o si?
Un dia els comentava a uns amics belgues que a Catalunya el camió de la brossa passava cada nit i es van quedar al·lucinats.
El problema més gran que tenen els belgues és el polític, fa més d’un any que no tenen govern per culpa dels desacords entre flamencs i valons, hi ha més discussions per la llengua que a Catalunya mateix, tots volen ser els millors, fins i tot Brussel·les, que és la única província “bilingüe” té els seus barris flamencs i francòfons. Els més radicals són els flamencs, que en els llocs oficials no t’atenen en cap més llengua que la seva, per llei, (ni francès ni anglès) encara que la sàpiguen. Quan han de fer una partit internacional de futbol, sempre es farà a la capital per no portar problemes, només si juguen contra una selecció molt feble aniran a províncies, després d’una gran discussió entre uns i altres.
Per cert, d’aquí un parell de setmanes vindrà la selecció espanyola, i ja se n’ocupen de tenir-me informat m’agradi o no.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)