dijous, 11 de desembre del 2008

Nadal en temps de crisi

Diuen que estem en crisi, i potser és veritat, però les botigues estan plenes de gent comprant, als mercats de Nadal quasi no pots ni caminar i als restaurants és difícil trobar lloc.
Aquí a Brussel·les, com a tot arreu, ja fa dies que l'ambient nadalenc es respira per tota la ciutat però la veritat és que no han començat tan aviat com a d'altres ciutats ni tan il·luminat, crec que en aquest sentit si que fan una mica d'estalvi. Els mercadets de Nadal podrien ben ser mercats d'estiu o de Setmana Santa, ja que no hi ha cap parada de productes nadalencs i més de la meitat son de menjar, potser per això està declarat com el 'Marché de Noël le plus original d’Europe' per no dir una altra cosa . A la Grand Place han plantat un avet força gran encara que es veu petit enmig de la plaça i amés està molt poc decorat i als dissabtes fan un espectacle de so i música que té molt que desitjar, com podeu comprendre en general no m'agrada gaire.
Els catalans de Brussel·les també es mouen i aquest dissabte tots els nens i nenes faran cagar el tió i la setmana vinent anirem a fer un sopar de Nadal. Apart d'aquest sopar també tinc un sopar amb una colla de catalans on contribuiré amb una truita de patates, si surt bé. A la feina també organitzem un àpat, en aquest cas un dinar i serà força especial ja que a partir de gener hi haurà molt de moviment a la unitat, per tant és com un comiat per força gent. Encara no han acabat els sopars ja que el darrer, però potser el més esperat, serà el que farem entre col·legues a casa meva, 8 amics de 6 nacionalitats diferents, una "Extended Troika" disposada a solucionar la crisi d'Europa.

diumenge, 30 de novembre del 2008

Aujourd’hui cela peut être un grand jour

Noël est presque arrivée, les rues sont déjà illuminées, les marchés de Noël sont ouverts partout et l’spectacle son et lumière à la Grand Place a fait son début. Tout le monde est heureux, les fêtes se préparent, bientôt y aura des cadeaux dans toutes les maisons, mais aujourd’hui, aujourd’hui je regarde le ciel, ce ciel obscur de Bruxelles, toujours en train de pleuvoir et je me souviens d’un jour, un jour comme aujourd’hui il y a longtemps, ou le ciel était brillant mais noir l’esprit, mais aujourd’hui, aujourd’hui cela peut être un grand jour, un jour avec le ciel noir mais brillant l’esprit. Avec le temps on aime toujours.

dimarts, 25 de novembre del 2008

Pluja i neu

El hivern arriba a Brussel·les
Ja fa força dies que no he vist el sol, bé, al menys el que nosaltres coneixem per “veure el sol”, ja que de tant en tant surt algun raig per algun forat entre els núvols.
Ja em vaig fent a la idea del que és el temps belga, però de moment és suportable.
Quan surts al carrer, és típic veure imatges com aquesta, passejant tots amb paraigües.
El cap de setmana passat va començar a nevar, la veritat és que calentó darrera la finestra és molt bonic, però quan has de sortir al carrer ja és una altra cosa. Diumenge és el dia que va nevar més, per tot el carrer hi havia uns 5 centímetres de neu i havies d’anar molt en compte a l’hora de caminar, però tot ha estat un vist i no vist, ja que el dilluns ja només hi havia aigua.


dilluns, 27 d’octubre del 2008

Anar a missa

Els diumenges a la tarda comença a ser un costum, una mica raro per mi, d'anar a missa amb algun dels meus nous amics. De fet tot és molt curiós i diferent del que estem acostumats tot i ser igualment catòlics. Abans d'anar a una església, t'has d'informar bé en quin idioma es farà la missa, ja que la ciutat és tant multinacional que et pots trobar qualsevol llengua. Nosaltres anem a una missa bilingüe francès-anglès, això vol dir que el capellà canvia d'idioma cada moment però sense repetir, sinó que has d'entendre els dos idiomes per seguir la missa sencera, tot i així et pots trobar que alguna pregària sigui en flamenc o alemany o fins i tot espanyol. A l'entrar a l'església et donen dos fulls, un amb les cançons que es cantaran durant la missa i l'altra amb un índex extens en dos idiomes de tota la missa. Just abans de començar la missa i després de mitja hora de concert d'orgue "per la reflexió", hi ha l'assaig de les cançons amb la gent de l'església, el capellà fa cantat tothom per anar escalfant la veu i que soni bé durant la missa. Al moment de donar la pau, els dos o tres capellans que hi ha voltant per allà, passen per tota l'església a donar la pau a la gent. A l'hora de resar el Pare Nostre, ens diu que cadascú ho faci en la seva llengua, us podeu imaginar que no arribes a entendre res amb tants idiomes. El que he trobat més curiós és a l'hora de la comunió, primer per què la fila la fan pels passadissos exteriors i tornen pel central, però sobretot perquè hi ha una copa de vi on tothom hi suca la hòstia i el que queda al final, després de passar per tothom, s'ho beu el capellà. Per acabar, els capellans se situen a la sortida per saludar a tots els fidels, suposo que això ho han après dels americans.
En sortir anem a pendre una copa de vi però nosaltres sense cap brossa i tots contents.

dissabte, 25 d’octubre del 2008

Feina

Ja fa quasi dos mesos que sóc a Brussel·les i crec que ja estic força ben adaptat, tant a la feina com a la ciutat. La meva Unitat sembla la UE en petit, ja que són molts els països que hi som representats, Itàlia, França, Bèlgica, Polònia, Suècia, República Txeca, Eslovàquia, Escòcia, Grècia, Espanya i per suposat Catalunya. Ja m’he anat fent un lloc dins de l'equip. Des del primer dia tots van tenir cura de mi, ja se sap que els inicis en qualsevol lloc son durillos, però jo he tingut molta sort, ja que tots sense excepció són una gent encantadora i m’han ajudat en tot allò que m'ha fet falta, fins i tot s'han repartit algunes de les meves tasques mentre jo em posava al dia, per anar-me-les tornant mica en mica quan ho tingui tot més per ma. Com a secretari de la unitat, junt amb tres altres secretaris, tinc molta relació diària amb tothom, i el fet de haver-hi tant bon ambient ajuda molt a l'hora de fer la feina. Entre nosaltres no hi ha categories, fins i tot la cap d'unitat és una més de l'equip, disposada sempre a ajudar encara que estigui desbordada de feina. Acostumem a dinar cap a la una del migdia, el primer que te gana va passant per les altres oficines buscant gent per anar a dinar i de vegades ens ajuntem més de 10 persones per anar-hi junts. Els temes a taula són molt variats, des de polítics, viatges, costums, etc tot plegat em recorda una mica els restaurants del Club Med amb un ambient tan internacional i canviant de idioma cada dos per tres. Quan hi ha alguna data especial, aniversari, comiat d'algun company, ascens, etc s'organitzen festetes amb beguda i pica pica, per suposat en hora de feina, i tot que sigui més fàcil passar el dia. Per tot això pot semblar que no treballem gaire, de fet aquesta va ser la meva impressió quan vaig entrar a treballar, però ara us puc assegurar que aquí es treballa molt pel bé de la Societat de la Informació a la Unió Europea.
Jo sempre en bona companya

Els colors de la tardor es fan notar

Vaja !!! tinc un carrer a Maastricht ?

Terrasses plenes a Maastricht



diumenge, 12 d’octubre del 2008

Maastricht


No se si és degut al consell del proper dia 15 o serà sempre així, però les darreres dues setmanes han estat força estressants, amb molta feina amb un plaç "deadline" molt curt de resposta.
Divendres vam tenir el primer gran "meeting" des que sóc aquí amb uns 25 experts nacionals, tot va anar molt bé, però de fet només és la preparació de "Big Meeting" del proper 18 de Novembre amb uns 100 participants. Aquesta serà la meva prova de foc d'organització, he de dir que evidentment no sóc jo sol qui se n'ocupa, però com que sóc jo qui ho coordina, el meu nom surt a tots els emails i els delegats nacional i experts nacionals es dirigeixen directament a mi com Monsieur Santacana.
Aquest cap de setmana ha estat de ple estiu, amb un sol radiant i amb més de 20 graus de màxima. Ahir dissabte vaig anar a Maastrich, ciutat holandesa on es va signar el tractat europeu del mateix nom, va ser una visita molt emocionant pel fet d'estar a un lloc tant assenyalat dins la construcció europea, amés anava molt ben acompanyat d'una rossa amb uns ulls súper blaus. La ciutat no és gaire gran i amb un centre històric molt maco, amb restes romanes, medievals i edificis típics flamencs, tot plegat una barreja que fa que Maastricht sigui anomenada la ciutat més bonica dels Països Baixos. Al fer un dia tant radiant, les terrasses que hi havia a cada plaça eren plenes de gent aprofitant cada raig de sol i les moltes zones de gespa i aigua semblaven platges en pla estiu. Una curiositat de la ciutat és una catedral que de fet és un hotel, amb una decoració interior impressionant i moderna molt ben combinada amb l'art religiós.

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Coses de belgues

Amb només quatre setmanes ja he començat a veure coses curioses d'aquest país i la seva gent.
Estan obsessionats amb el clima, et volen fer saber que el seu és el pitjor "del mon", tot el que és sol és anormal i sembla que estiguin contents quan fa un dia plujós com avui. Una altra cosa és la manera de vestir, com que tan aviat fa fred com calor com pluja o vent, veus gent amb màniga curta al costat d'altres tapats fins dalt de tot i és que fins que no faci fred de debò, no saps gaire que posar-te, això si, la majoria, sobretot els joves, van amb els auriculars per tot arreu, son com robots que viuen en el seu món dins la seva música.
Una cosa molt típica al meu barri és veure cues d’homes encorbatats comprant al súper, em fa molta gràcia veure’ls triant als prestatges de verdura, carn, pa, etc, i tot empaquetat en porcions per una sola persona ja que molts funcionaris europeus viuen sols o separats de les seves famílies durant un temps. Al súper també es compren les bosses de brossa reglamentàries, les úniques amb les quals pots tirar la brossa, blaves pel plàstic, grogues pel paper i blanques per la resta, pel vidre hi ha contenidors. La recollida de la brossa blanca és només dos dies per setmana, diferents en cada barri i la blava i groga només un, així que has d’anar amb molt de compte si no vols acumular merda a casa, i sobretot no t’equivoquis de bossa ja que són una mica transparents i si la “policia de la brossa” t’enxampa treien la brossa un dia equivocat o una bossa incorrecta et pot caure una bona multa, aquest cos de la policia, que és real, també està força ben informat gràcies a la “col·laboració ciutadana”, o sigui que no et pots fiar ni del teu veí, per sort els meus veïns d’escala són tots estrangers i ja fem el que podem en el triatge de brossa que no mirem el que fa el del costat...o si?
Un dia els comentava a uns amics belgues que a Catalunya el camió de la brossa passava cada nit i es van quedar al·lucinats.
El problema més gran que tenen els belgues és el polític, fa més d’un any que no tenen govern per culpa dels desacords entre flamencs i valons, hi ha més discussions per la llengua que a Catalunya mateix, tots volen ser els millors, fins i tot Brussel·les, que és la única província “bilingüe” té els seus barris flamencs i francòfons. Els més radicals són els flamencs, que en els llocs oficials no t’atenen en cap més llengua que la seva, per llei, (ni francès ni anglès) encara que la sàpiguen. Quan han de fer una partit internacional de futbol, sempre es farà a la capital per no portar problemes, només si juguen contra una selecció molt feble aniran a províncies, després d’una gran discussió entre uns i altres.
Per cert, d’aquí un parell de setmanes vindrà la selecció espanyola, i ja se n’ocupen de tenir-me informat m’agradi o no.

dimecres, 24 de setembre del 2008

Diumenge sense cotxes

La setmana del 16 al 22 de Setembre ha estat la setmana de la mobilitat a Brussel·les entre moltes altres ciutats europees, on s'han realitzat diferents actes per a l'ocasió, però potser el més destacat és el Diumenge sense cotxe. Sembla increïble poder passejar pel mig d'una ciutat sense un vehicle que et molesti només amb el soroll de les bicicletes i la gent gaudint de l'ocasió.
Aquest dia l’únic transport motoritzat que circula és el metro, el bus i el tramvia i perquè tot rutlli bé, aquest dia tots són gratuïts.
Diumenge va ser un dia fantàstic, assolellat i calorós, convidava a sortir al carrer encara que no volguessis.
Al Parc del Cinquantenari hi havia una festa amb degustació de productes típics de la Charante francesa, espectacles infantils, música i sobretot moltes bicicletes. També érem molts els que estàvem estirats a la gesta aprofitant el solet que tan benvingut és a Bèlgica.
Per la tarda vaig anar amb unes amigues al famós parc de Heysel, on hi ha l’Atomium i on hi havia una altra festa popular amb molta música, esports i com no moltes bicicletes.

diumenge, 21 de setembre del 2008

Setembre

Com veieu ara no escric tan sovint com els primers dies, pot ser bon o mal senyal, vol dir que estic més ocupat i tinc altres coses per fer o només és mandra? Pot ser una mica totes dues coses però ara que l'he començat no ho vull deixar estar.
Els dies laborables per mi comencen a quarts de nou, per tant a les set ja toca el despertador i m’aixeco amb molta tranquil·litat, esmorzo amb el so de Catalunya Ràdio o TV3 segons el dia, així quan marxo ja se com estan les coses per casa. Abans de sortir al carrer també consulto la web del Casal Català de Brussel·les, ja que a la seva portada hi ha les temperatures tant d’aquí com de Barcelona i el temps que farà. Potser no ho hauria de fer, ja que sortir al carrer pensant que hi ha 5 graus mentre que a Catalunya n’hi ha quasi 20, fa venir ganes de quedar-te al llit, però bé també serveix per desvetllar-te de cop encara que només són uns 200m fins al metro i després 200m més fins a l’oficina i al metro no fa precisament fred, sobretot en aquesta hora punta.
A quarts d’una ja veus tothom que va sortint per anar a dinar, alguns van a casa, d’altres al bar a buscar un bocata i la majoria a l’edifici de Medi Ambient que és on hi ha el restaurant, per cert, aquest edifici és molt bonic, tot de vidre i ple de vegetació a l’interior, sembla quasi un hivernacle. Sempre hi ha algú que em truca o m’envia un email per anar a dinar junts, sinó sóc jo el que ho fa. A quarts de sis, com ja he dit altres vegades, és l’hora de plegar. Si no dic hores exactes és perquè el que conta són el nombre d’hores i no pas quines hores.
Aquesta setmana ha estat força tranqui-la; dilluns em vaig reuní amb la meva cap de servei per parlar de les meves tasques i preguntar-me com m'anava tot, crec que hi ha bona sintonia entre la cap i tot l'equip, llàstima "per nosaltres" que l'han ascendit i ben aviat ens deixarà per dirigir una altra secció. Dimarts vaig assistir a la meva primera reunió de la Unitat, que es fa dos cops al mes, per explicar com estan els projectes que nosaltres portem i la veritat és que ben poca cosa vaig entendre, no perquè fos en anglès sinó perquè era molt tècnic, espero que d'aquí uns mesos pugui seguir millor les converses, també va ser el moment de presentar oficialment els nous entrants, jo i una altra noia italiana, als altres companys. Dijous vaig tenir formació durant tot el dia on amés d’aprendre, també coneixes nous companys d’altres unitats, en aquest cas una noia austríaca i una búlgara. És un lloc tan internacional que tenint contacte amb aquesta gent també aprens moltes coses.

dilluns, 15 de setembre del 2008

Cap de setmana cultural

El 2008 és l'any Europeu del diàleg intercultural i per tal de promocionar aquesta iniciativa, la Unió Europea ha designat una sèrie d’ambaixadors d'arreu d'Europa entre els quals hi ha músics, escriptors, directors de cinema, periodistes, futbolistes i gent reconeguda per tot el continent. Aquest cap de setmana 7 d'ells s'han reunit a Flagey on han fet unes jornades culturals amb passi de pel·lícules, concerts, col·loquis, etc
Un dels ambaixadors és el músic català Jordi Savall que ens va oferir un concert "Orient-Occident" que va delectar tot el públic que no parava d'aplaudir. Just abans un debat molt interessant entre 5 d'aquests ambaixadors, els directors de cinema Radu Mihaileanu i Agnieszka Holland, els músics Jordi Savall i Jack Martin Händler, el periodista polonès Adam Michnik i la cantant i guanyadora d’Eurovision de 2007, la sèrbia Marija Serifovic. Cadascú d’ells ens va donar el seu punt de vista de la necessitat d’un diàleg intercultural a Europa.
Divendres hi va haver el passi de la pel·lícula francesa “Tous les matins du monde” musicada pel mateix Jordi Savall que va fer la presentació responent a preguntes d’una periodista de “La libre Belgique”.
Aquests són els actes als quals jo vaig assistir, però evidentment, ni va haver molts altres.

dijous, 11 de setembre del 2008

La Diada

11 de Setembre, data coneguda darrerament per altres motius però pels catalans és sempre la nostra diada siguem on siguem. Com no podia ser d'una altra manera aquí també ho hem celebrat. El famós Manneken Pis s'ha vestit per a l'ocasió i ens ha acompanyat per cantar els segadors amb tot aquell que te una mica de sensibilitat per la terra catalana. Entre els presents hi havia catalans, però també valencians, espanyols i fins i tot belgues cantant tots junts.

dimecres, 10 de setembre del 2008

Cap de Setmana

Divendres 17:30h, aquesta és la hora esperada per tothom, aquí comença realment el cap de setmana. La gent desapareix -"Bon weekend!!, Bon weekend!!"- i ja no queda ningú; bé si, els acabats d'arribar estem encara una mica desorientats i no gosem marxar tan ràpid però crec que això ho aprendrem ràpid i sense gaire formació.
Venir a treballar a Brussel·les no és només una nova feina sinó també un nou ambient, una nova casa i en general una nova vida. Viure sol vol dir que si la nevera està buida ningú te l’omplirà si tu no surts a comprar, si la camisa està arrugada ningú la planxarà si tu no ho fas i si la casa està bruta, qui la netejarà? Així doncs els caps de setmana no són només diversió sinó que una altra feina m’espera, tot i així aquest primer "weekend" he fet una mica de turisme per la ciutat, Palau Reial, Grand Place, Manneken Pis, Flagey, etc. Parlen molt del mal temps de Brussel·les, però per sort hi ha molts dies d'aquells que diuen "c'est pas normal ce temps!" i aquest cap de setmana ha estat força assolellat, evidentment no és com a la Torre però és acceptable.
ah!! He comprat entrades per un concert del Jordi Savall per dissabte vinent, en tinc moltes ganes.

dimarts, 9 de setembre del 2008

Sigles i més sigles

Ha arribat el dia d'entrar a la oficina d"INFSO".
Correctament identificat amb el "badge" al coll amb una foto personal a la que m'hauré de d'acostumar encara que no m'agradi i amb tota la informació possible i més "CA", "BXL"... entro a l'edifici de Beaulieu "BU25" com un nen amb sabates noves, amb la meva carpeta plena de papers i vestit de 21 botons. No se si és perquè sóc del mateix poble del Bargalló, però a mi la corbata tampoc m'agrada encara que la majoria aquí la porten.
A l'entrada em trobo a tots els nouvinguts de la meva "DG", 6 en total i descobreixo que hi ha una noia que anirà a la meva unitat "C1". Ens ve a buscar una noia molt maca que ens comença a parlar del nostre "COFO", el "COFOI" passant pel "REFOI" i sobretot no oblidar els "HoU".
Un cop assegut al despatx comença el primer contacte real amb la feina, i continuem, -hauràs de mirar el teu "SYSLOG" que trobaràs a la "INTRANET" de la "INTRACOMM" de la nostra "DG INFSO", on podràs començar a estudiar el "CIS-NET", l"iFLOW" i el "WEBDOR", ah!, tu també portaràs els "MIPS" i sobretot les "AL2", per tot això et faltarà el codi "ADONIS", però abans que res hauràs de trucar al "HELPDESK" que et doni els "PASS"- i jo dic PROUUUUUU!!!!!!!!!! comença de nou, poc a poc i en un idioma que t'entengui.
Per sort la feina no agobia massa i m'han deixat estudiar tranquil. Després d'una setmana a l'oficina ja començo a saber que volen dir cada una d'aquestes sigles, ara només falta saber-les utilitzar. De fet en un principi tot sona complicat però un cop vistos els programes, crec que en poques setmanes ja podré ser força operatiu.
Ja he finalitzat la meva primera setmana a la Comissió i segueixo amb la mateixa alegria que el primer dia, tant de bó perduri molt de temps.

dilluns, 8 de setembre del 2008

Primers dies a la Comissió

Tot aquell que comença a treballar a la Comissió Europea, passa els seus dos primers dies en un curset de benvinguda de formació i informació on t'ensenyen entre d'altres, els teus drets i deures dins "l'empresa", però també per integrar els nouvinguts i fer una mica de relacions públiques.
Hi ha gent que vaig conèixer en aquell curs que de segur seran amics meus durant tota la meva estada a Brussel·les i espero que més. Molts som acabats d'aterrar a Brussel·les i encara ens sentim perduts, d'altres ja fa temps que viuen aquí i fins i tot alguns han treballat en alguna altra institució europea, això fa que ens puguem ajudar els uns als altres tant en la integració laboral com social que de fet pels nouvinguts és potser més important.

diumenge, 7 de setembre del 2008

Arribada a Brussel·les

Bé, després de quasi set anys intentant aprovar les oposicions a la Comissió Europea, finalment he aterrat a la capital d'Europa. Podríem dir que el meu somni s'ha fet realitat, però donem temps al temps i a veure com va tot.
El primer que has de fer al arribar a Brussel·les és trobar un lloc on viure, jo vaig començar a buscar pis des de la Torre estant, concertant visites per quan vingués. Vaig venir un parell de dies per fer totes les visites que tenia programades però no hi va haver sort, ja que el que no era petit era massa vell o era al "rez de chaussé" a vista de tothom o en un cinquè pis sense ascensor, el fet és que vaig tornar cap a casa sense pis. No em va fer patir ja que encara tenia quasi un mes de plaç abans la data prevista per incorporar-me a la feina, el 15 de Setembre.
Uns dies més tard vaig rebre la convocatòria oficial d'incorporació a la Comissió, i quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure la data de l'1 de Setembre, això ja em va fer patir més, tot just una setmana de temps per comprar bitllet, fer maletes, despedir-me de tothom i fer els tràmits pertinents a Brussel·les abans de començar la feina com obrir un compte al banc, tenir telèfon mòvil i sobretot buscar i trobar pis per viure, amés entremig hi havia el meu 40è aniversari, que està dit ràpid. De fet és una bona edad per començar una vida nova, nova feina, nova ciutat, nou país, nova gent i independència total.
El dijous 28 d'Agost vaig posar els peus a l'aeroport de Zaventem sense bitllet de tornada.
Tinc sort de tenir bons amics a Brussel·les que m'han permès estar a casa seva mentre no he tingut pis, però no m'agrada abusar i volia trobar allotjament el més aviat possible. Aquest cop sí, em vaig passar dos dies voltant per les diferents comunes de la capital, Etterbeek, Auderghem, Woluwe-Saint-Lambert, Bruxelles, etc i al final vaig trobar el que em convenia, un piset d'uns 60m2, comfortablement moblat, nou, modern, ben situat, tranquil i un preu just per totes les coses que inclou. Em vaig instal·lar el diumenge 31 d'Agost, a punt per començar a treballar la data prevista de l'1 de Setembre de 2008, i aquí comença una nova vida com a Agent Contractual a la Direcció General de Societat de la Informació i Mèdia al directorat d'Estratègia de Lisboa i Polítiques per la Societat de la Informació a l'unitat i2010 de la Comissió Europea.