Setembre

Com veieu ara no escric tan sovint com els primers dies, pot ser bon o mal senyal, vol dir que estic més ocupat i tinc altres coses per fer o només és mandra? Pot ser una mica totes dues coses però ara que l'he començat no ho vull deixar estar.
Els dies laborables per mi comencen a quarts de nou, per tant a les set ja toca el despertador i m’aixeco amb molta tranquil·litat, esmorzo amb el so de Catalunya Ràdio o TV3 segons el dia, així quan marxo ja se com estan les coses per casa. Abans de sortir al carrer també consulto la web del Casal Català de Brussel·les, ja que a la seva portada hi ha les temperatures tant d’aquí com de Barcelona i el temps que farà. Potser no ho hauria de fer, ja que sortir al carrer pensant que hi ha 5 graus mentre que a Catalunya n’hi ha quasi 20, fa venir ganes de quedar-te al llit, però bé també serveix per desvetllar-te de cop encara que només són uns 200m fins al metro i després 200m més fins a l’oficina i al metro no fa precisament fred, sobretot en aquesta hora punta.
A quarts d’una ja veus tothom que va sortint per anar a dinar, alguns van a casa, d’altres al bar a buscar un bocata i la majoria a l’edifici de Medi Ambient que és on hi ha el restaurant, per cert, aquest edifici és molt bonic, tot de vidre i ple de vegetació a l’interior, sembla quasi un hivernacle. Sempre hi ha algú que em truca o m’envia un email per anar a dinar junts, sinó sóc jo el que ho fa. A quarts de sis, com ja he dit altres vegades, és l’hora de plegar. Si no dic hores exactes és perquè el que conta són el nombre d’hores i no pas quines hores.
Aquesta setmana ha estat força tranqui-la; dilluns em vaig reuní amb la meva cap de servei per parlar de les meves tasques i preguntar-me com m'anava tot, crec que hi ha bona sintonia entre la cap i tot l'equip, llàstima "per nosaltres" que l'han ascendit i ben aviat ens deixarà per dirigir una altra secció. Dimarts vaig assistir a la meva primera reunió de la Unitat, que es fa dos cops al mes, per explicar com estan els projectes que nosaltres portem i la veritat és que ben poca cosa vaig entendre, no perquè fos en anglès sinó perquè era molt tècnic, espero que d'aquí uns mesos pugui seguir millor les converses, també va ser el moment de presentar oficialment els nous entrants, jo i una altra noia italiana, als altres companys. Dijous vaig tenir formació durant tot el dia on amés d’aprendre, també coneixes nous companys d’altres unitats, en aquest cas una noia austríaca i una búlgara. És un lloc tan internacional que tenint contacte amb aquesta gent també aprens moltes coses.